Oficis, Gaudí i Barcelona
El Panot de Gaudí: l’art de caminar sobre el mar
Geometria i natura: el codi secret de Gaudí
El 1904, Antoni Gaudí va dissenyar una rajola hexagonal capaç de convertir el fons marí en paviment. Una estrella de mar, una conquilla i una alga es distribueixen entre les peces: el dibuix complet apareix en ajuntar-les. La forma és senzilla; l'efecte, sorprenent.
El motlle de la fotografia permet veure com es construeix aquest relleu. No calen diversos colors: la llum sobre les formes i la repetició de l'hexàgon donen moviment al conjunt. Un disseny pensat tant per mirar-lo de prop com per recórrer-lo.
Una revolució sota els peus: l'origen
Gaudí no separava l'arquitectura dels detalls. El 1904 va projectar amb Escofet un paviment hidràulic hexagonal per a laCasa Batlló, inspirat en els motius marins. Finalment, les rajoles es van instal·lar en estances de servei de laCasa Milà – La Pedrera. Aquest canvi de destí explica per què el disseny va néixer per a un interior i va acabar esdevenint un dels símbols dels carrers de Barcelona.
Documentat per:Joan Bassegoda i Nonell
Un hexàgon, un dibuix continu
La geometria hexagonal permet que les peces encaixin i que els motius marins s'estenguin sense interrupció. La forma es repeteix, però el dibuix canvia quan observem diverses rajoles juntes. Les fotografies mostren aquest joc de línies, relleu i llum.
El secret de les set peces
Una sola rajola no mostra tot el dibuix. Cal reunir set peces hexagonals per reconèixer els tres motius complets: estrella de mar, conquilla i alga. Aquí rau la gràcia del disseny: cada peça té sentit per si mateixa, però la composició es revela en unir-les.
Estrella de mar Ophiuroide. Organisme marí de braços llargs i sinuosos, amb una geometria radial molt recognoscible.
Fòssil d'ammonit Ammonoidea. Mol·lusc marí extingit, la closca en espiral del qual conserva una geometria natural gairebé perfecta.
Alga del gènere Sargassum Alga marina de formes ramificades i orgàniques, habitual en aigües temperades i càlides.
Un ecosistema submergit a la ciutat
Gaudí va traslladar la vida del mar a un objecte quotidià: el paviment. Els seus motius no són ornaments aïllats, sinó fragments que es completen quan les rajoles s'ajunten. Estrelles, espirals i algues apareixen i desapareixen segons la llum i la direcció de la mirada.
Al passeig de Gràcia caminem sobre la versió exterior, adaptada el 1997. Es va invertir el relleu per resistir millor el desgast. La imatge dels passos sobre el mosaic resumeix la idea: és una obra que també s'entén recorrent-la.
Gaudí: del mosaic de 1904 al panot de 1997
El mosaic hexagonal va ser dissenyat per Antoni Gaudí el 1904 i fabricat originalment per Escofet. El 1997, una reedició adaptada a l'exterior va arribar al paviment del passeig de Gràcia.
El taller Mosaics Martí, fundat el 1913 i situat a Manresa, va començar el 2017 a produir reproduccions artesanals del mosaic d'interior, en formats propis.
Reproduccions elaborades una a una a Manresa (província de Barcelona) perMosaics Martí
1904 · El mosaic original
Gaudí va projectar amb Escofet una rajola hidràulica monocroma per a la Casa Batlló, que finalment es va utilitzar a la Casa Milà. El relleu sobresortia de la superfície. Amb llum rasant, les formes marines adquirien volum sense necessitat de combinar colors.
1997 · El panot urbà
Escofet va reinterpretar el mosaic per a les voreres del passeig de Gràcia. La versió exterior té un format diferent i el relleu invertit: els motius queden enfonsats, una solució concebuda per resistir millor el desgast del pas dels vianants.
2017 · La reproducció artesanal
A Manresa, Mosaics Martí, taller fundat el 1913, es va recuperar la versió d'interior mitjançant la tècnica hidràulica tradicional. Els mosaics hexagonals de 20 × 23 i 10 × 11 cm són reproduccions artesanals, no còpies exactes de la mida original.
Secrets poc coneguts del paviment de Barcelona
Un disseny fet per repetir-se
El panot és un exemple primerenc de disseny aplicat a l'espai arquitectònic: una forma industrial reproduïble, el dibuix de la qual adquireix sentit quan les peces s'ajunten.
Què és un «panot»
A Barcelona anomenem panot una rajola per pavimentar les voreres. L'hexàgon de Gaudí i la coneguda Flor de Barcelona són dos dissenys diferents, però tots dos formen part de la identitat visual de la ciutat.
Relleu invertit
El panot del passeig de Gràcia (gris) no és idèntic a l'original de 1904 (verd). El 1997, en invertir el relleu per a l'exterior, també va canviar la percepció visual del motiu.
Innovació cromàtica
Mentre que la majoria dels mosaics hidràulics jugaven amb diversos colors, Gaudí va optar per la monocromia i va confiar en el relleu per aportar riquesa visual.
Objecte de col·leccionisme
El MoMA de Nova York conserva a la seva col·lecció set rajoles de la Casa Milà, datades entre 1905 i 1907. Actualment no estan exposades.
La reedició de 1997 adapta el relleu del mosaic de 1904 a les necessitats d'un paviment urbà exterior. Font: Escofet.
Conservació i restauració
Durabilitat
El relleu original estava pensat per a interior. L'adaptació urbana va invertir-ne les formes perquè resistís millor l'ús i el desgast exterior.
Manteniment
Per tenir cura del paviment, convé utilitzar productes de neteja adequats al material i evitar procediments abrasius que en malmetin la superfície.
Restauració
Una substitució respectuosa ha de tenir en compte el format, el relleu, el color i el context de les peces existents. Les versions d'interior i d'exterior no són intercanviables.
