Oficis, Gaudí i Barcelona
Una web també necessita ofici: 6 consells digitals per a artesans
Respon Nicola Mostallino: el consigliere digitale de Petit Gaudí
A Petit Gaudí defensem els oficis artesans, però també sabem que, avui, un taller necessita alguna cosa més que bones mans per tenir visibilitat. Una web o una botiga en línia no substitueixen l’ofici, però poden ajudar a explicar-lo millor.
Després de tancar la botiga física de l’Eixample, petitgaudi.com es va convertir en el nostre refugi digital: un lloc perquè l’artesania de Barcelona pugui créixer sense les limitacions d’un local.
En aquest procés hem treballat amb Nicola Mostallino, de komuniki.io, que ens ha acompanyat en estratègia web, SEO, experiència d’usuari, continguts i comunicació digital. «Komuniki» vol dir comunicar o compartir: no n’hi ha prou de ser a Internet, cal explicar bé qui ets i què fas.
Nicola és italià, estrateg digital i DJ de sessions de música italiana dels anys seixanta als noranta. Potser per això entén que una web, com una bona sessió, necessita ritme, ordre i intenció. Aquí comparteix sis consells pràctics.
Sis consells pràctics
1. Abans de tocar la web, ordena el projecte
Una web no comença a WordPress, Shopify o WooCommerce. Comença abans.
Comença quan saps què vens, a qui, què et diferencia i què vols que faci l’usuari en arribar: comprar, contactar, reservar, visitar el taller o descobrir una col·lecció.
És un error freqüent encarregar una web sense haver preparat estructura, textos i imatges. Aleshores arriben les presses i el clàssic «ja ho anirem veient». Millor veure-ho abans.
2. Pensa en Google, però escriu per a persones
Treballa el posicionament SEO i la presència a Google.
El SEO no consisteix a escriure com un robot amb ressaca. La web ha de poder trobar-se i, alhora, ha de sonar humana.
Explica els materials, el procés, l’origen, els usos, la història, les entregues i la personalització. Cada pàgina important hauria de respondre què és, per a qui és i per què té valor.
3. La imatge no només decora: ha de generar confiança
En una botiga física el client pot tocar la peça. En línia, no.
Ensenya el producte complet, els detalls, l’escala, el material, el context i, si pots, el procés de fabricació. Una imatge bonica pot ajudar; una imatge coherent i fidel ven millor.
En artesania, maquillar massa les coses pot jugar en contra. La textura i les petites imperfeccions honestes també formen part del valor. Com un bon espresso: directe i sense escuma innecessària.
4. Cuida l’experiència d’usuari: que ningú no hagi d’endevinar res
Nicola insisteix en UX i conversió.
Convertir visites en clients, trucades, missatges o compres és essencial. La web ha de guiar, no ser un laberint.
La portada no pot ser un traster. No tot hi cap ni tot ha de cridar. Primer orienta, després explica i finalment convida a actuar. Si l’usuari no sap on clicar, marxa sense fer soroll. Com en una sessió de vinils: si tot sona alhora, no hi ha música; hi ha soroll.
5. Obre la porta a altres idiomes quan tinguis mercat exterior
Traducció amb IA, revisió i criteri multilingüe.
Un visitant pot descobrir una peça a Barcelona i comprar-la més tard des de França, Itàlia, Alemanya o els Estats Units. Perquè això passi, la web li ha de parlar en un idioma que entengui.
No tots els projectes necessiten deu idiomes. Però convé preguntar-se si estem perdent oportunitats per comunicar només cap endins. El producte pot ser local; la comunicació no té per què quedar-se al barri.
6. Mantén la web viva: revisar també és ofici
La feina no s’acaba el dia que publiques.
Cal revisar textos i productes, millorar fotografies, corregir enllaços, observar les dades i comprovar la velocitat i la conversió. Aquest manteniment invisible és el que diferencia una web decorativa d’una de realment útil.
Komuniki compara els professionals digitals amb un mecànic, un sastre, un cuiner o un director d’orquestra. La metàfora funciona: com en un taller, una peça s’ha de mirar, ajustar i polir. I, com amb els vinils, de tant en tant convé comprovar què continua sonant bé.
