Oficis, Gaudí i Barcelona
El trencadís: de l’enginy de Gaudí a l’art contemporani de Gal Hart
Una solució que es va convertir en art
A finals del segle XIX, Gaudí volia revestir superfícies corbes que les rajoles convencionals no podien cobrir fàcilment. La resposta va ser fragmentar la ceràmica i adaptar-ne cada tros a la forma de l’arquitectura. Així, el trencadís va unir necessitat constructiva i expressió artística.
Materials reutilitzats, llum i color
Gaudí i Josep Maria Jujol van utilitzar fragments de ceràmica, vaixella i vidre, sovint recuperats. El seu valor no era només econòmic: les peces esmaltades resistien les intempèries i, col·locades amb petites inclinacions, transformaven la llum al llarg del dia. Al Park Güell, aquesta vibració continua sent part essencial del paisatge.
De l’edifici a l’objecte
El mosaic modernista ha continuat evolucionant. Amb nous adhesius, eines de tall i materials, el trencadís ha passat de façanes i jardins a quadres, miralls, escultures i objectes domèstics. La superfície es fa més lleugera i el gest artesanal conserva la seva expressivitat.
Gal Hart: precisió dins el caos
L’artista Gal Hart, de Hart Mosaics, és un exemple d’aquesta continuïtat. Les seves obres treballen amb fragments tallats amb precisió i amb l’andamento, el flux visual que guia la mirada. On Gaudí aplicava el mosaic a l’arquitectura, Hart l’acosta a l’art contemporani i als espais interiors.
Un ofici que no s’atura
El trencadís conserva la seva força perquè cada fragment ocupa un lloc intencionat. És artesanal, reconeixible i imperfecte: una tècnica que connecta el modernisme català amb noves maneres d’entendre la llum, la matèria i el color.
Imatges de les obres
