El renaixement del mosaic hidràulic: Mosaics Martí des de 1913

Hi ha oficis que sobreviuen perquè algú decideix no deixar-los caure. El mosaic hidràulic n’és un bon exemple, i Mosaics Martí des de 1913, a Manresa, forma part d’aquesta història.

Més d’un segle sense deixar de fer mosaics

Bernat Martí Arlandís va fundar el taller el 1913, després de formar-se a la Casa Escofet. La família va continuar la fabricació artesanal en dècades en què el mosaic hidràulic va passar de ser habitual als interiors modernistes a competir amb materials industrials molt més econòmics.

Durant la Guerra Civil el taller va sobreviure a les ocupacions i a la interrupció de l’activitat. Als anys cinquanta, l’arribada del gres i altres paviments industrials va reduir dràsticament la demanda. Als vuitanta, Pere i Albert Martí van recuperar premses, motlles i trepes per mantenir viu el procés.

Com es fabrica un mosaic hidràulic?

La decoració es defineix amb una trepa metàl·lica col·locada a mà dins del motlle. Els colors minerals es disposen amb cura, es completa l’estructura de la peça i el material es premsa. La destresa del mosaicista importa tant com l’eina.

A diferència de la ceràmica, el mosaic hidràulic no es cou en un forn. Endureix amb ciment i aigua; el període de curació pot durar aproximadament tres setmanes. El temps forma part del resultat.

El segell PAQ i els reconeixements

El distintiu Producte Artesà Qualificat (PAQ) de la Generalitat de Catalunya reconeix processos de producció artesanal. Mosaics Martí també ha estat reconegut amb el Premi Nacional d’Artesania 2021 i figura a la guia internacional Homo Faber.

Restaurar és conservar una manera de fabricar

El taller participa en la recuperació del patrimoni modernista amb peces fabricades segons tècniques tradicionals. La seva trajectòria es relaciona amb paviments històrics d’edificis com el Palau Güell, el Park Güell, la Pedrera i la Casa de les Punxes.

Preservar el dibuix no és suficient: també compten el relleu, la mescla dels materials, els temps de fraguat i el coneixement de qui treballa el motlle. Per això distingim una peça artesanal d’una simple reproducció impresa.